El 4 de setembre se celebra el Dia Mundial de la Salut Sexual a Espanya i a 27 països més. Però, és necessari aquest dia? Probablement no seria necessari si:
- Es reconeixessin els Dets Sexuals de totes les persones i no fossin considerats un privilegi exclusiu d’uns quants.
- No existís una violació constant d’aquests drets.
- Es deixés de criminalitzar l’avortament i les dones poguessin decidir en quin moment volen ser mares.
- No hi hagués prejudicis sobre l’ús d’anticonceptius
- Es respectessin totes les diversitats sexuals
- Es facilités una educació sexual real a les escoles des de l’educació infantil.
Mentre tot això no es compleixi, només ens queda cridar als quatre vents, lluitar i reivindicar els Drets Dexuals, triant un dia i enarborant la bandera de la llibertat sexual.
Els Drets Sexuals tenen la consideració de Drets Humans, ja que és el que són, per que totes les persones som sexuals i és impossible no ser-ho. Això és un fet, però tot i això, molts col·lectius queden al marge d’aquesta consideració per ser considerats de segona categoria.
D’altra banda, tot allò relacionat amb la sexualitat es considera encara com un tabú, un mite, una cosa que hem d’amagar, i això no fa més que augmentar la bolla de la ignorància en el desenvolupament personal. Els temes sexuals no són un mite, no els hem de témer per que no són alguna cosa obscura. Només hem d’estar informades i informats i saber decidir què és les que cadascú desitja.
Els governs no defensen la salut sexual. El risc és més gran que la satisfacció humana, el benestar i el plaer. Informar, orientar i educar segueix sent avui dia un camp erm per aquells que no confien en que la informació sigui llibertat i ho confonen amb el llibertinantge.
La por incoherent de dotar d’eines a la infància i l’adolescència de coneixements sexuals és més poderós que establir programes d’educació sexual a les aules. Això generaria persones lliures, segures, que respecten, toleren, que saben cercar i troben el seu plaer sense traves. Tal volta no interessa.
L’Organització Mundial de la Salut considera la Salut Sexual com “un estar de benestar físic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat; la qual no és solament l’absència de malaltia, disfunció o incapacitat. Per a que la salut sexual s’aconsegueixi i es mantengui, els Drets Sexuals de totes les persones han de ser respectats, protegits i exercits a plenitut“.
En efecte, per aconseguir-la, l’OMS assegura que es requereix un “enfocament positiu i respectuós de la sexualitat i les relacions sexuals; així com la possibilitat de tenir relacions sexuals plaents i segures, lliures de coerció, discriminació i violència“.
La sexualitat és inherent, a totes les persones, positiva i cultivable, que ofereix possibilitats de comuicació, de relació i plaer i l’aprenentatge continu durant la vida, aporta un món obert de relacions positives afermades en valors que mouen el món cap endavant.
El Dia Mundial de la Salut Sexual advoca per tants Drets Sexuals, que avui dia, són violats un i un altre cop: La llibertat sexual, la privacitat, la igualtat, la integritat del propi cos, l’expressió sexual emocional, les decisions reproductives, responsables i lliures, la informació i l’educació sexual.
I sí, sí necessitem celebrar un dia com aquest, per que falten eines, consciència i poder.
Per que tenim Drets Sexuals, però els hem de fer efectius.
Gema Montes,
Psicòloga, sexòloga i especialista en educació sexual.
www.sersexual.com
