Sabem que decidir-se per un llibre entre tants no és fàcil. És per això que en volem recomanar-vos un: El Power Ranger Rosa; amb unes mides de 26 x 19 centímetres, és el llibre perfecte per enganxar-se a la lectura en un parell de viatges d’autobús com vaig fer jo. Si més no, val la pena per donar-te la satisfacció de poder traslladar-lo sense problema.
Abans de submergir-nos en la novel·la, és necessari conèixer el seu autor, Christo Casas. Es defineix com a un “marieta de classe obrera i periodista enfadat amb el periodisme”. La seva trajectòria professional ha anat encadenant el que li ha anat sorgint, com a molta gent de la seva generació. Actualment viu a Barcelona, on coordina la comunicació d’esdeveniments LGBTI, antiracistes i anticapitalistes des d’una perspectiva de classe. La resta de la seva biografia la podem trobar entre les 124 pàgines de El Power Ranger Rosa on a vegades tens la sensació de que t’ho expliqui directament a tu.
La novel·la entrellaça dues històries marcades per la intergeneracionalitat de dos membres d’una mateixa família: un nét i una àvia. És el nét, el protagonista de la història, qui les relata des de la cura i la tendresa, fins i tot sabent que parla de fets amargs. En el relat, acompanyem un jove a Berlín, una ciutat poc compassiva, on sobreviu a la precarietat i la nostàlgia. Aquest present es combina amb records àcids de la seva infància al poble d’origen, un contrast rural on va viure experiències d’incomprensió i castigat per uns nens que encara no saben tan sols que és la identitat sexual i de gènere. En aquest passat, el protagonista va creixent mentre ens comparteix converses íntimes entre ell i la seva àvia. Personalment, és aquest vincle incondicional tant proper el que m’ha mantingut enganxada.
El relat no només reflecteix la dificultat d’emigrar des de dues perspectives i èpoques diferents, sinó que també ens mostra les violències i l’homofòbia que persisteixen en la societat, traslladant-nos del passat a un context més proper. Per tot això, El Power Ranger Rosa podria considerar-se una lectura obligatòria. Urgeix l’existència de textos com aquest, que donen veu a aquells que lluiten contra un creixent discurs que estigmatitza i promou les violències LGTBIQfòbiques.
És difícil no fer spoilers, però més enllà dels personatges que acompanyen el protagonista durant la novel·la —històries d’amors fugissers, un company de pis desastrós i les veus de tot un poble— cada un d’ells reflecteix, d’alguna manera, les lluites relacionades amb la identitat sexual, de gènere, i altres qüestions com el consum, la cultura de la cossificació,… que actualment afecten la comunitat LGTBIQ+. A més, destaquen per la poca gana d’agradar que tenen, recordant-me a persones reals que tenim o hem tingut totes en el nostre entorn i estimem en més o menys mesura.
És important destacar que el llibre no romantitza la pobresa, la discriminació, la precarietat laboral i de vivenda, les famílies convencionals ni la transició cap a l’adultesa o la vellesa. Al contrari, narra com aquests aspectes marquen el camí i les oportunitats des de la cura i la consciència de classe.
Personalment, llegir-lo m’ha remogut i m’ha fet pensar en com de necessari és narrar des de les perifèries, sense embuts ni filtres.
En conclusió, El Power Ranger Rosa és un petit llibre que, més enllà dels debats i reflexions que us pugui generar en una taula de terrassa ara que ve el Sol, segur compartiu alguna experiència amb en Casas i us fa sentir acompanyades o connectades amb tota una comunitat. Llegir-lo m’ha fet pensar en la gent que conec i que, d’una manera o altra, també carrega amb aquestes ferides que de vegades no es veuen però pesen. Així que simplement: Llarga vida a tots els powers rangers roses!
Aina Serra
Treballadora Social d’ALAS