Quan parlem de salut sexual i/o consum de substàncies, sol aparèixer un debat que genera controvèrsia: hem d’apostar per la prevenció o per la reducció de riscos? Algunes persones veuen la reducció de riscos com una manera de “normalitzar” pràctiques de risc, però l’evidència científica mostra que totes dues estratègies poden ser útils i no tenen per què excloure’s.
Prevenció significa actuar per a evitar que aparegui un problema de salut. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2025), en 2020 va haver-hi aproximadament 374 milions de noves infeccions d’algunes ITS curables (clamidiosis, gonorrea, sífilis, tricomoniasis). En salut sexual, un exemple recent de prevenció és la PrEP (profilaxi preexposició), que quan s’usa correctament pot reduir el risc d’adquirir VIH en més del 90-99%. Aquí també queda inclosa la clàssica promoció de l’ús dels preservatius insertius i els interns (menys coneguts).
La reducció de riscos busca minimitzar les conseqüències negatives quan la conducta ja ocorre. D’acord amb estudis publicats com el de Gaceta Sanitaria (2016) sobre intervencions en usuaris de drogues, els programes d’intercanvi de xeringues, els tractaments de manteniment amb agonistes opiacis (per exemple, metadona) i les sales de consum supervisat han demostrat reduir la transmissió del VIH i hepatitis C, així com disminuir mortalitat, si tenen cobertura adequada.
Una revisió sistemàtica de 2024 conclou que les intervencions de reducció de danys dirigides al chemsex són efectives si són accessibles, personalitzades i no jutjadores. Inclouen, per exemple, intervencions que milloren l’autoeficàcia per a rebutjar conductes sexuals de risc i augmenten la realització de proves de VIH.
L’evidència científica mostra que:
- En persones que encara no han iniciat conductes de risc, la prevenció és més efectiva.
- Qui ja consumeix substàncies o manté pràctiques sexuals sense protecció, la reducció de riscos millora la salut i disminueix complicacions.
- Combinar-les sol ser l’estratègia més sòlida: prevenir sempre que sigui possible i, al mateix temps, oferir mesures de reducció de riscos als qui ho necessitin.
En conclusió, no es tracta de triar entre l’una o l’altra, sinó d’entendre que la prevenció i la reducció de riscos són eines complementàries. Com assenyala l’OMS en 2025, integrar totes dues estratègies és clau per a protegir la salut individual i col·lectiva.
Joan Viver
Coordinador d’ALAS