Comencem per posar-nos acadèmics:
L’Homofòbia Interioritzada (IH) es defineix com la interiorització de les actituds homòfobes de la societat per part de l’individu gai, lesbiana o bisexual (Newcomb & Mutansky, 2011).
És a dir, que les persones d’orientació eròtic-afectiva no heterosexual (sinó homosexual o plurisexual) també tenim ben segellats prejudicis que poden portar-nos a tenir pensaments i accions homòfobes, tant cap a nosaltres com a altres persones sigui de manera conscient o inconscient. En un llenguatge senzill, seria la presència d’homofòbia dins d’una persona homosexual (per això es diu «interioritzada»).
Si ho penseu, té tot el sentit del món: si naixem en una societat on el “normal i esperable” és l’heterosexualitat (i tota la normativitat que això comporta), de manera automàtica ens impregnarem d’aquesta idea paràsit que “hem sortit malament”, “de tenir una tara”. La imatge que per a mi ho representa és d’una persona vegetariana en una barbacoa: encara que aquesta persona no es mengi la carn que s’estigui preparant, el simple fet de ser envoltada de gent que sí i amb el fum de la cocció, sense adonar-se la seva roba acabarà agafant l’olor, i una vegada se’n vagi de la barbacoa, també s’emportarà aquesta olor.
Passa el mateix amb la IH: si tota l’estona la banda sonora del nostre món és “I’m a (heterosexual) girl, in a (heterosexual) world, life in (normativity) is fantastic” (referència musical Barbie Girl de Aqua), idò carinyet, impossible que no se’ns aferri la cançó.
Uns exemples d’això:
- “Jo no soc gai”
- “Soc lesbiana però vull curar-me i deixar de ser-ho”
- “Per què has de tenir tanta ploma?”
- “Els gais no són de fiar i al final sempre acabem sols”
- “Si soc així és perquè una cosa dolenta em va passar de petit”
- “Si es fiquen amb mi és la meva culpa per ser com soc”
Atenció, que no tot és HI.
Darrerament el concepte està en boca de tothom i sembla que tot el que fem les persones marikas-bollo-viciosos sigui HI. I NO.
Per exemple, sentir por, dificultat o angoixa de sortir al carrer amb la nostra parella/s i que se’ns vegi en manera afectuosa NO ÉS HI. No és HI, perquè és una por racional, perquè els crims d’odi són una realitat: “Lo mataron al grito de ‘maricón”
O per exemple, que alguna vegada se t’hagi passat pel cap “la meva vida seria més fàcil si fos hetero”, tampoc és HI. Perquè i ara parlaré de mi: jo soc plurisexual, i m’encanta que ser així, m’encanta ser part del col·lectiu i poder sentir-me atreta i enamorar-me de persones de diferents identitats de gènere. No obstant això tinc molt clar que si en comptes de plurisexual jo fos heterosexual, m’hauria estalviat moltes experiències desagradables.
Desafortunadament no podem mudar-nos de planeta i fins que les coses canviïn continuarem vivint en una societat homòfoba. Però això no significa que hàgim d’interioritzar aquest odi i autoimposar-nos-el. Desconstruim-nos per a poder estimar-nos i crear petits oasis amb les nostres famílies triades.
Si llegint aquest post t’ha resonat alguna de les sensacions i t’agradaria poder parlar amb algú d’això, a ALAS estarem encantades d’escoltar-te, poder guiar-te i derivar-te al recurs que millor et pugui anar.
Sofi Vergara,
Psicòloga d’ALAS