ENTREVISTA – Joan Ramon, nou treballdor social a ALAS

Joan Ramon és un dels treballadors socials d’ALAS i la darrera incorporació a l’equip de professionals de l’entitat. La seva principal funció és rebre els nous usuaris de l’associació i a fer una primera avaluació de les seves necessitats. Si en aquesta visita inicial veu que ho pot resoldre ell mateix (casos com regularitzacions administratives, recerca de feina, accés a la medicació, als hospitals…) ho fa directament; però si detecta que la demanda d’ajuda és d’assistència psicològica o mèdica, fa la derivació corresponent. L’entrevista corre a càrrec del periodista Pere Bernat.

-Què et va atreure d’ALAS?

-Per començar, el projecte en sí. En realitat ja coneixia part dels serveis que oferim. També s’ha de dir que a mi m’encanta el treball social perquè fas feina amb persones, el que et permet conèixer de primera mà les seves experiències vitals.

-La teva feina aquí és vocacional?

-Sí. El treball social és una carrera que ha de ser vocacional. Fas feina amb persones i amb situacions que a vegades són complicades, fins i tot límits, en les que si no t’hi impliques no tens els resultats desitjables, que és el teu objectiu. No pots oferir una qualitat en la teva feina si no et sents còmode amb el que fas.

-Fa poc temps que ets a ALAS, ja has après alguna cosa?

-I tant que sí. Cada dia estic aprenent coses noves. En destacaria la terminologia sobre el VIH i altres infeccions de transmissió sexual. És a dir, tot el llenguatge relacionat amb aquesta temàtica que abans desconeixia. També he après molt sobre l’atenció a persones d’un perfil diferent del que havia conegut treballant fins ara.

-Quines són les demandes de les persones que acudeixen a l’associació?

-Les que venen a l’àrea d’atenció social són principalment persones nouvingudes que necessiten accedir a la medicació. Altres venen amb una situació d’aïllament social i necessiten relacionar-se. També oferim ajuda per aquells/es que necessiten acollir-se a prestacions o que desitgen entrar en la recerca laboral activa.

-Què és el més difícil que estàs fent?

-Segurament trobar el recurs adient per cada persona usuària. Amb això no hi ha patrons. Les demandes són molt diferents de les que m’havia trobat en les meves feines anteriors, fet que sempre és un repte. Una altra cosa que té la seva dificultat consisteix en detectar necessitats o mancances que a vegades no t’expliquen.

-Què ofereix ALAS? De quins serveis disposau?

-Vàries coses. Hi ha una àrea de prevenció, que entre altres coses ofereix la prova de detecció ràpida del VIH i l’assessorament sobre tot el que està relacionat amb infeccions i les seves transmissions. Dins d’aquest segment també informam de manera general i dispensam material com poden ser preservatius, lubricants, etc. L’altra gran àrea és l’atenció psicosocial que està formada, d’una banda, pels dos treballadors socials que gestionam el grup de dones, les primeres trobades per conèixer gent que està en la mateixa situació i, finalment, l’atenció psicològica.

-Quin és el perfil dels usuaris?

-Pel que he vist fins ara, i recorda que fa poc temps que formo part d’aquest equip, el perfil és el d’homes i dones d’edats compreses entre els 20 i els 35 o 40 anys, tot i que també n’hi ha de més majors i de més joves… Les estadístiques diuen que el VIH està més relacionat amb homes gais o bisexuals, però jo m’he trobat moltes persones dels dos sexes que són heterosexuals.

-Com creus que viuen el seu estat serològic les persones amb VIH?

-A dia d’avui crec que cada vegada està més normalitzat a nivell personal. Existeix un tractament que, si bé és per sempre, et permet dur una vida absolutament normal. Un diagnòstic de VIH ja no és una sentència de mort com passava fa trenta anys, i crec que la gent li ha perdut una mica la por. Pens que les persones que viuen amb VIH tenen més pànic del que poden pensar o fer els altres que de com ho viuen ells mateixos. Això darrer sol estar relacionat amb el temps que fa que un/a està diagnosticat/da. Si ja fa vuit o deu anys, segurament ho té assumit, però si es tracta d’una persona que l’ha contret fa poc temps, té una alta probabilitat de patir ansietat per la falta d’acceptació, por a no poder trobar una parella, inseguretat… Pensen que no ho poden xerrar amb ningú ni compartir-ho amb la família o les amistats.

-Segueix essent un estigma?

-I tant. Per desgràcia ho segueix essent, i d’això en té la culpa la falta d’informació al carrer.

-Què es pot fer per canviar això?

Informació i formació, sense cap dubte. És molt necessari visibilitzar qualsevol cosa que estigui relacionada amb el VIH. S’ha de saber que hi ha mil maneres de viure d’una manera saludable i positiva. La gent del carrer no té informació i encara pensa amb el que passava als anys ’80 i ’90. No saben quines són les mesures de prevenció ni tampoc que si les persones afectades estan correctament tractades són indetectables i no poden transmetre el VIH a ningú.

Joan Ramon, treballador social a ALAS