El cinema i la televisió, a part d’entretenir-nos i distreure’ns (que a vegades fa falta poder asseure’s i contemplar la caixa babaua!), han tingut una gran influència en la manera de veure el món. És a través d’elles que podem albirar les aspiracions de la gent, l’evolució del pensament i és per això que resulta vital que en les nostres pantalles també puguem promoure la normalització i desestigmatizació de la infecció pel VIH.
Ara que ve la calor, no hi ha res com plantar-se en el sofà, amb un ventilador i una llimonada ben fresca i deixar-se transportar per la pantalla. Des d’ALAS us volem proposar sèries i pel·lícules que d’alguna forma o una altra inclouen el VIH en les seves trames. Les propostes que us fem, encara que estan situades en diferents moments de la història, amb personatges i col·lectius molt diferents, comparteixen el seu potencial a visibilitzar la vivència del VIH en el nostre món.
Aquí una servidora s’ha plantat davant de la tele i no ha deixat anar el comandament fins que ha recopilat el millor del millor. Així que aquí teniu unes propostes i recomanacions ben interessants:
ALERTA: ESPÓILERS!
It’s a sin (2021)
Aquesta sèrie se situa en ple Londres en els anys 80. En ella Ritchie, Roscoe i Colin comencen una nova vida després de mudar-se a la gran ciutat. Arriben de pobles petitons amb ganes de menjar-se el món, explorar, sentir i trobar-se.
Històries de San Francisco (2019)
La trama d’aquesta sèrie ens traslladem directament a San Francisco en l’actualitat, i en la qual coneixerem a un conjunt de persones del col·lectiu LGTBIQA+, amb això les seves relacions, les seves mogudes, els seus somnis, etc. Entre els personatges ens trobem a una parella conformada per Michael i Ben. Una parella que és discordant en diverses àrees: Michael és blanc i Ben és birracial. Michael és major i Ben és més jove. Michael té VIH i Ben és negatiu. Michael és un supervivent de l’era de la Sida i Ben només es va assabentar d’això.
Élite (2018)
En el cas d’aquesta sèrie, ens trobem que el personatge que viu amb VIH és Marina, una dona cis, adolescent, heterosexual i de classe alta. Marina és una jove seropositiva que viu com qualsevol adolescent més, amb les seves pors, les seves frustracions i els seus dubtes, i per descomptat gaudint plenament de la seva eròtica. Ella no té un problema amb la infecció, però sí el seu entorn, o almenys alguns dels membres que el formen. Amb aquesta mena de trames, la sèrie aconsegueix dir ‘mira, això no està afectant només un determinat tipus de persones que són presents en l’ideari social. El VIH no discrimina’.
Pose (2018)
Ambientada a final dels anys vuitanta i principis dels noranta, aquesta sèrie ens endinsa en la Ball culture de Nova York, on el Vogue, la família triada i la supervivència en una societat que patologitza el diferent, marca la vida dels personatges.
120 pulsacions per minut (2018)
Si el que us ve de gust és una pel·lícula, no busqueu més. Inspirada en la vida del seu director Robin Campillo, ens permet acompanyar de prop l’experiència de ser militant de ACT UP a la França de 1980.
Indetectables (2017)
Es compon una sèrie de curtmetratges sobre salut sexual i té ja dues temporades completes, ara ja van per la tercera: la primera temporada porta per títol «Sexe, drogues i tu» i la segona «Estigma».
Entre els episodis està per exemple ‘Jo també’ que conta la història d’una noia que ha de contactar amb les seves anteriors parelles per a informar-los que té una infecció o ‘Alt risc’, que narra el que succeeix en una sala d’urgències quan se sol·licita la profilaxi postexposició.
Heu vist quant de material? Idò ja ho sabeu, en comptes de posar-vos la típica pel·lícula de diumenge a les 16h de la tarda que tal volta no us acabi interessant massa, en podeu buscar una d’aquestes. Si és que veure la tele i preparar-se un piscolabis també pot ser activisme!
Sofi Vergara
Psicòloga d’ALAS