- Una metaanàlisi confirma que aquesta prova és de precisió del 98%
Laura Tardón | Madrid
Actualitzat divendres 2012.01.27
Un test de saliva en lloc de l’anàlisi de sang per detectar el virus de la sida. Segons una metaanàlisi publicada aquesta setmana a la revista ‘The Lancet Infectious Diseases’, aquesta eina és de precisió molt similar a la prova tradicional, basada en l’estudi d’una mostra de sang.
“Tot i que estudis anteriors han demostrat que aquest test (OraQuick HIV 1 / 2) és prometedor, el nostre és el primer que avalua el seu potencial global”, afirma Nikita Pant Pai, principal autora de la investigació i científic mèdic de la McGill University Health Centre (MUHC), al Canadà. Es tracta d’un treball que compara anàlisi de tot el món que valoren la sensibilitat del test oral. Així és com Pant Pai i el seu equip han conclòs que aquesta prova és de precisió del 99% en poblacions d’alt risc i del 97% en població de baix risc.
Il · lustració d’Elena Àguila
Il · lustració d’Elena Àguila
Aquesta prova compta amb el vistiplau tant de l’agència nord-americana del medicament (FDA) com de l’europea (EMA). De fet, “a Espanya s’està utilitzant per fer cribratges en grans poblacions, en narcosales … És molt útil per fer diagnòstic ràpid a moltes persones ia baix cost”, assenyala Juan Carlos López Bernaldo de Quirós, especialista de la unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid. “No exite risc per a la persona que realitza el test i, atès que hi ha molta gent refeia a les punxades, també redueix el nombre de rebuigs per aquesta qüestió”.
La prova, com recalquen els autors de la metaanàlisi, no és invasiva ni fa mal. Consisteix en fregar amb una petita paleta les genives per obtenir una mostra de fluid oral i submergir després en una solució. En una mitjana de 20 minuts, el resultat estarà a punt.
Atès que qualsevol podria realitzar aquesta prova, plantejada com auto-test, “és una opció confidencial que podria acabar amb l’estigmatització associada a les proves per detectar el VIH”, puntualitza Pant Pai. Fins ara, “aconseguir que la gent se sotmeti al cribratge en les clíniques ha estat difícil per la visibilitat, l’estigma i la discriminació”.
Els avantatges són especialment significatives en països subdesenvolupats amb alta prevalença d’aquesta infecció, com l’Àfrica Subsahariana. “A més de facilitar el tractament ràpid dels afectats, no requereix la intervenció de personal sanitari, ni xeringa ni agulla, resulta més barat”.
En qualsevol cas, i de moment, “els tests ràpids amb resultat positiu han de ser confirmats amb l’anàlisi tradicional de sang (prova anomenada ELISA), que triga entre tres i quatre dies”, matisa el doctor López Bernaldo de Quirós.
font: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/01/26/hepatitissida/1327606 …