Recentment hem conegut una trista notícia, la mort de Timothy Brown, la primera persona en el món que va aconseguir immunitat enfront del VIH gràcies al trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació. És això possible? Sí! El conegut com “el pacient de Berlín” va ser el primer i, en honor a la seva memòria, volem compartir amb vosaltres la seva història.
LA SEVA HISTÒRIA
Va ser l’any 1995 quan Timothy va rebre el diagnòstic de VIH. Així com ell va contar en les XXIII Jornades de Formació ViiV per a ONG dutes a terme a Alacant el 2019, com era gai pensava que tard o d’hora ho acabaria adquirint i deia estar mentalment preparat per això. Quan va arribar el diagnòstic, ràpidament va iniciar el tractament, ja que feia bastant de temps que convivia amb el VIH.
L’any 2006, després de portar temps amb càrrega viral indetectable del VIH, va començar a no trobar-se bé i, després d’acudir al metge, es va revelar que patia leucèmia mieloide aguda. Segons Timothy, això va ser un cop molt dur per ell perquè després del diagnòstic de VIH, significava la segona sentència de mort que rebia. A més, aquest diagnòstic li va impactar molt més perquè mai havia contemplat la possibilitat que pogués passar-li a ell. Però, així com ho va fer la primera vegada, no es va deixar caure i va afrontar la malaltia amb el millor ànim possible.
Per al tractament de la leucèmia se li va realitzar un trasplantament de medul·la òssia. Segons va dir, va tenir molta sort perquè hi havia 267 donants possibles, un número molt elevat. Tenint en compte l’ampli ventall de candidats, el seu metge va optar per seleccionar un donant la medul·la òssia del qual comptés amb una mutació de resistència natural al VIH. Timothy va contar que, després d’assabentar-se d’això, va cridar a la seva cap i aquesta li va dir: “Ah, extraordinari! Et podràs curar del VIH i de la leucèmia al mateix temps, és increïble!”.
Després del primer trasplantament, el VIH va començar a remetre. Però no la leucèmia, per la qual cosa va fer falta un segon trasplantament. Va ser un procés molt dur. Per aquest motiu, encara que a conseqüència d’això el VIH va desaparèixer del seu cos, Timothy no li desitjava el que ell va passar ni al seu pitjor enemic. En la seva lluita, el pacient de Berlín es va enfrontar a pèrdues de memòria, una infecció sèptica, haver d’estar en una “bombolla” perquè no tenia sistema immunitari, etc. Timothy considerava que ningú afectat per VIH havia de sentir-se frustrat per no tenir accés a curar-se per aquesta via.
En l’entrevista que se li va realitzar el 2019, Timothy contà també que la seva situació de remissió a llarg termini del VIH es mantenia però que ell es continuava protegint mitjançant profilaxis preexposició (PrEP) enfront de possibles transmissions, ja que encara que fos poc probable, no era impossible que es pogués tornar a infectar.
Lamentablement, el 29 de setembre de 2020, Timothy Brown va morir als 54 anys a causa del càncer que patia, el mateix que, paradoxalment, li va conferir dotze anys d’immunitat davant el VIH. No obstant això, sempre serà recordat per nosaltres i per la majoria dels que el coneixien per la generositat de contar la seva història i ser un ambaixador de l’esperança.
ALTRES CASOS
Després del cas de Timothy Brown s’han confirmat dos casos més de remissió a llarg termini del VIH, el “pacient de Londres” i el “pacient de Düsseldorf”. Tots dos van rebre també un trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació que protegeix de manera natural enfront del VIH, impedint l’entrada del virus a les cèl·lules diana de la infecció, els limfòcits T CD4.
Habitualment, quan algú amb VIH interromp el tractament, el virus rebrota durant les primeres 4 setmanes. Aquests tres casos esmentats, en els quals el virus no va rebrotar, es deuen al fet que les cèl·lules del donant, que són resistents al virus, van reemplaçant les del trasplantat. És a dir, el sistema immune d’aquests tres pacients es va substituir per un resistent al virus, disminuint-se les possibilitats d’infecció, fins a la desaparició.
És important recalcar que, en tots els casos, l’objectiu del procediment era curar el càncer, no la remissió o la cura del VIH. Per tant, el tractament de trasplantament de cèl·lules mare no és una opció terapèutica que es pugui oferir de forma generalitzada a les persones amb VIH, perquè és un tractament d’alt risc i sols s’empra com a darrera opció en aquells pacients amb VIH que pateixen malalties hematològiques que posen en risc les seves vides.
Timothy va ser la primera persona que, pel tractament d’una altra patologia, va veure desaparèixer (més concretament, remetre a llarg termini) el VIH de la seva vida. Tal com ell va dir, la importància del seu cas resideix en que va demostrar que el VIH es pot curar. En paraules seves: “la ciència ens ensenya que, si alguna cosa ha succeït una vegada, és possible reproduir-ho. Això significa que la cura és possible i arribarà qualque dia, aviat espero”. Aquest dia, ell ja no serà aquí per a poder veure-ho, però el seu cas sempre serà el que va canviar el curs de la història i va donar esperança al món.
Isabel Capo
Psicòloga i sexòloga d’ALAS