La frase “la cara del VIH / SIDA és un rostre de dona” és cada vegada més sentida i comprovada. El 26 per cent dels nous casos de transmissió del VIH es presenta en dones de 15 a 24 anys. Les dones són més susceptibles que els homes a la infecció, per múltiples factors. Manca d’educació, pobresa i disparitat econòmica apareixen com les causes socioeconòmiques més clares.
El problema principal és que l’educació, la prova del VIH i l’atenció de la SIDA no estan integrades als programes de salut sexual i reproductiva, segons reporta ONUSIDA en el seu informe “Trenta anys de SIDA: Les nacions en la cruïlla”.
D’altra banda, la violència o la por a la violència combinada amb la falta de serveis de salut sexual i reproductiva i la dificultat de l’accés a aquests són també part dels principals factors que faciliten la propagació del VIH entre dones i nenes.
En l’actualitat el nombre de dones que viuen que amb VIH és superior al dels homes. Encara que inicialment l’epidèmia va afectar majoritàriament a homes, avui gairebé la meitat dels 40 milions de persones que viuen amb VIH són dones. Les taxes més altes de transmissió es registren en països on l’epidèmia s’ha generalitzat i on la transmissió és principalment heterosexual, sovint en el marc del matrimoni.
La sexualitat segueix sent un tema tabú en l’educació de les nenes, el que provoca un augment del risc d’adquirir infeccions de transmissió sexual. La protecció contra l’estigma, la violència i la defensa dels drets humans són essencials per respondre efectivament a la propagació del VIH entre dones i nenes. A més, l’accés a mètodes anticonceptius ia un avortament segur de complementar una llei de salut sexual i reproductiva que protegeixi i brindi garanties sanitàries a les dones i les nenes.
La manca d’integració entre la prevenció del VIH i la salut sexual i reproductiva, combinada amb prejudicis sobre quins grups són més vulnerables a contraure el virus, provoca que els proveïdors de serveis de salut no estiguin preparats per atendre adequadament les necessitats de salut sexual de la població de dones i nenes.
Les proteccions legals són fonamentals també i han d’estar en funcionament per poder aplicar-les amb l’objectiu aturar la violència contra les dones en àmbits laborals i personals.
L’enfocament dels plans i programes nacionals ha de ser integral. Que la informació estigui a l’ordre del dia perquè les dones i nenes coneguin els seus drets i puguin exigir la posada en pràctica de l’atenció de les seves necessitats, tant d’aquelles que viuen amb VIH com de les que estan en risc de contreure’l. La integració dels serveis de salut sexual i reproductiva és la resposta principal que poden brindar els Estats.
FONT: http://www.opinion.com.bo/opinion/articulos/2012/0318/noticias.php? …