El procés clau de tota infecció és el moment en què el patogen entra a les cèl · lules que vol colonitzar. En el cas del VIH aquest pas és especialment delicat, ja que la seva diana són les pròpies cèl · lules del sistema immunitari responsables de combatre als invasors, les cèl · lules dendrítiques. I un equip liderat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa amb participació d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat el salconduit que permet aquesta entrada, el que origina la difusió posterior de la infecció.
El treball, que publica PLOS Biology, és un canvi davant del que es coneixia fins ara, en el qual els estudis se centraven en les proteïnes de la coberta del virus. El compost descobert és un gangliósido (una complexa combinació d’un lípid, un sucre i l’àcid siàlic). Òbviament, un cop coneguda la clau, la idea a llarg termini és trobar la manera de bloquejar el pany. O, en termes mèdics, desenvolupar fàrmacs que inhibeixin el procés. Una cosa que en temps pot suposar de 15 a 20 anys. Si s’impedeix que el VIH entri a les cèl · lules dendrítiques quedaran exposades a l’acció del sistema immunitari i seran més fàcils d’eradicar. Perquè la complicació de les infeccions amb retrovirus (la família a la qual pertany el VIH) és que quan entren en les cèl · lules integren el seu material genètic en el del amfitrió, de manera que no hi ha forma d’atacar-, i per això la infecció pot quedar latent i cal estar sempre pendent de no s’activi.
“Hem comprovat és la hipòtesi que barajábamos: que el virus és capturat per les cèl · lules dendrítiques gràcies als gangliòsids de la seva superfície”, ha dit Fina Cases, una de l’investigadores d’un equip en què estan també Gemma Fabriá i col · laboradors de la universitat de Heidelberg.
Durant els experiments, els investigadors van alterar la composició de gangliòsids en la superfície de virus artificials i liposomes (vesícules esfèriques formades pels components de les membranes cel · lulars). En posar en contacte aquestes partícules amb les cèl · lules dendrítiques, van demostrar que únicament podien entrar a les cèl · lules aquelles vesícules amb gangliòsids específics en la seva superfície. Finalment, van comprovar que eliminar els gangliòsids directament del virus evita que les cèl · lules dendrítiques puguin atrapar el VIH-1.
En veritat, l’objectiu final del VIH no són les cèl · lules dendrítiques. Són altres components del sistema immunitari, les cèl · lules CD-4, a les que colonitza i destrueix durant el seu procés de reproducció. Per això els investigadors diuen que aquest mecanisme descrit és el d’un cavall de Troia, ja que permet que el virus s’aproximi al seu objectiu en una manera que no desferma les alarmes.
Font: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/04/25/actualidad/1335344127_489028.html