Dir “sí” és poder dir “no”. Reconèixer els propis desitjos, límits i dret al consentiment no és només una qüestió ètica: és autocura, element clau de la salut sexual.
Evidència a Espanya: pràctiques no desitjades
Un estudi realitzat a Espanya visibilitzà que el 70,2% de les dones han sofert algun tipus de violència sexual, en un sentit ampli que inclou des de contactes no desitjats fins a coerció i fustigació.
A més, un informe del Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades (2022) assenyala que el 36,2% de dones joves entre 18-25 anys han sofert tocaments no desitjats, i gairebé la meitat (46%) han rebut imatges o comentaris d’índole sexual sense el seu consentiment a través de xarxes socials.
Aquestes dades mostren que moltes persones experimenten pràctiques sexuals no desitjades amb una freqüència més alta del que moltes vegades pensem, la qual cosa evidencia la urgència de parlar de consentiment no com a luxe, sinó com a part essencial de l’autocura.
Què significa consentiment i quins factors ho dificulten?
- El consentiment sexual significa que totes les persones implicades expressen lliurement el seu acord per a participar en una activitat sexual, sense pressions, enganys, coerció, incapacitats per ús de substàncies, por, desigualtats de poder o altres formes de manipulació.
- Un estudi espanyol publicat el 2024, Under the Shadows of Gender Violence: An Exploration of Sexual Consent throught Spanish University Women’s Experiences, va explorar com dones universitàries experimenten i articulen el consentiment. També analitza els motius pels quals algunes vegades accedeixen a sexe no desitjat -per exemple, per pressió social, desig d’evitar conflictes o expectatives relacionals- encara que no estiguin còmodes.
Alguns factors que generen relacions desiguals i dificulten exercir consentiment de manera plena són:
- Diferència d’edat i de poder: quan un/a és més gran i té més poder (econòmic, d’experiència, d’autoritat, de saber), pot augmentar la pressió per a accedir a situacions que no es desitgen.
- Rols de gènere tradicionals: expectatives socials sobre el que ha de fer una persona segons el seu gènere (per exemple, que la dona tingui una actitud més passiva, que l’home sempre estigui llest, etc.).
- Ús d’alcohol o altres substàncies: quan alguna persona o ambdues tenen alterades les seves capacitats per a donar consentiment conscient.
- Dependència emocional o econòmica: por de perdre afecte, suport, por a l’abandó.
Salut sexual positiva i respecte mutu
La sexualitat no hauria de reduir-se a evitar riscos: ha de poder viure’s de manera positiva, on el plaer, el respecte, la mútua satisfacció i la cura del cos i els límits de cadascú tinguin espai. L’autocura també implica saber dir no, sol·licitar el que un/a necessita, establir límits, i esperar que les altres persones també els respectin.
El consentiment respectuós afavoreix relacions més saludables, menys conseqüències psicològiques desagradables, millor benestar emocional, major confiança, i en general una vida sexual més satisfactòria per a totes les parts.
5 claus per a viure el consentiment com a autocura:
- Escolta el teu desig: pregunta’t si realment vols aquesta pràctica o aquesta trobada. El teu cos i les teves emocions són el primer senyal.
- Dir “no” és autocuidar-te: no necessites justificar-te ni donar explicacions. El teu límit és suficient.
- Valida el consentiment de l’altra persona: pregunta, escolta i respecta. El desig ha de ser mutu.
- Evita contextos de pressió: si hi ha alcohol, drogues o una clara diferència de poder (edat, diners, posició), revisa que el consentiment sigui real i lliure.
- Recorda que el consentiment és dinàmic: pot donar-se i retirar-se en qualsevol moment. Un “sí” d’abans no obliga a mantenir-ho després.
Joan Viver
Coordinador d’ALAS