En els últims anys, els sistemes de salut han avançat -o haurien de començar a fer-ho- cap a un model d’atenció centrada en la persona, que busca anar més enllà del tractament biomèdic. Segons l’OMS (2023), aquest enfocament significa escoltar les necessitats de cada pacient, reconèixer els seus contextos socials i culturals, i garantir que les decisions es prenguin de manera compartida.
En el cas del VIH, s’ha incorporat a més l’estratificació de pacients: una eina que permet organitzar l’atenció segons la situació clínica, el nivell d’adherència al tractament, el risc de comorbiditats o les condicions socials. Així, les persones amb un VIH controlat i bona adherència poden beneficiar-se de seguiments menys freqüents i més flexibles, mentre que els qui tenen majors necessitats reben una cura més intensiva i integral amb la participació de diferents professionals. L’evidència científica mostra que aquest model optimitza els recursos i millora la satisfacció de les persones que viuen amb VIH (Beres et al., 2024). Un exemple d’estratificació de pacients és el document elaborat per SI-Health que identifica i organitza els diferents perfils per colors.
No obstant això, aplicar aquest enfocament requereix fer-lo amb perspectiva de gènere. Diversos estudis han demostrat que les dones que viuen amb VIH enfronten barreres addicionals: major càrrega d’estigma, desigualtats en l’accés a serveis, dificultats per a negociar pràctiques sexuals segures, o major probabilitat de violència de gènere. Incorporar l’anàlisi de gènere en l’estratificació significa reconèixer aquestes desigualtats i garantir que no es tradueixin en una atenció fragmentada o insuficient. Exemples recents d’aquesta evidència es troben en el metaanàlisi sobre disparitat de gènere en qualitat de vida relacionada amb la salut (2024) i en l’article de The Lancet HIV que convida a situar la salut de les dones en el centre de l’agenda de recerca sobre el VIH.
En definitiva, un model d’atenció centrada en la persona amb estratificació ben dissenyada ha de ser flexible, sensible al gènere i basat en l’evidència. Només així podrem avançar cap a un sistema de salut més just, eficient i realment humà.
Joan Viver
Coordinador d’ALAS