Després de 30 anys de lluita, encara hi ha moltíssimes persones que viuen amb el VIH i no ho comenten al el seu entorn, per que tenen por de ser discriminades. No es tracta d’un temor infundat, sinó que estem parlant de realitats que vivim en el nostre entorn: Comunicar que ets una persona seropositiva, implica enfrontar-te a problemes en el treball si no t‘acomiaden directament, rebuig de qui agrairies que et recolzés, judicis argumentats pel desconeixement…
Al segle XXI, el VIH no és una infecció normalitzada que se sàpiga que molta gent conviu amb ella. Segueix sent un tema ocult. Tothom té dret a dur una vida plena sense haver d’amagar res, més enllà del que un mateix vulgui reservar per la seva intimitat. Cadascú ha de poder ser lliure per a poder expressar el seu estat serològic sense haver de patir les pressions de la societat que no comprèn, rebutja i estigmatitza.
ALAS aviat complirà 28 anys, i al llarg de la nostra història hem pogut veure els grans avenços entorn al VIH-Sida, però encara queda moltíssima feina a fer per tal de normalitzar la vida de les persones que vivim amb el VIH. Això, però, no només passa per les persones seropositives, sinó que afecta a la societat en el seu conjunt. Per aquest motiu, es dedica el dia d’avui, 1 de març, a reflexionar i a posar sobre la taula aquest problema, que si aquí és greu a determinades zones adquireix proporcions tràgiques. Tots plegats hem d’unificar els nostres millors esforços, representats per papallones, per aconseguir la zero discriminació a les persones VIH+.
Joan Lluís Llull
President d’ALAS.